• S’analitzaran les relacions del feminisme islàmic amb el feminisme global i el moviment altermundista.
• Es donaran a conèixer diverses estratègies per a la millora dels drets de les dones musulmanes, per part d’associacions pro-drets humans d’àmbit nacional i internacional.
• S’abordarà el tema de l’homosexualitat, i es dedicarà un panell a la masculinitat i la implicació dels homes en el feminisme islàmic.
• Temes relacionats: feminisme del tercer món; feminisme i capitalisme; objectius del Mil·lenni de Nacions Unides; Aliança de Civilitzacions; accés a l’educació; feminisme i violència comunal; cultura de la guerra; feminisme i islamisme; diversitat cultural i drets humans; secularització; interculturalitat; diàleg interreligiós; hermenèutica alcorànica; espiritualitat i feminisme.

Objectius

1. Continuar la tasca iniciada en el Primer i el Segon Congrés de Feminisme Islàmic, a través del quals es va donar a conèixer l’emergent moviment de les dones musulmanes darrere de la igualtat de gènere, tant a nivell teòric com sobre el terreny.
2. Analitzar les estratègies empreses per les feministes musulmanes per a plantar cara a les noves situacions d’opressió derivades de la globalització, amb especial atenció a l’aliança entre el neoliberalisme i el fonamentalisme religiós.
3. Situar el feminisme islàmic en el context de la globalització, com part del feminisme global i en relació al moviment altermundista.
4. Contribuir a la consolidació del feminisme islàmic com a moviment transnacional, mitjançant la creació de xarxes d’organitzacions que treballen en el camp dels drets de les dones en l’àmbit islàmic.

Lloc i data

El Congrés es celebrarà a Barcelona, a mitjans d’octubre del 2008.

• Abril. Conferència sobre religió, racionalitat i diàleg interreligiós. Congrés organitzat per la Càtedra de les Tres Religions de la Universitat de Valencia.
• 28 de març. Taula rodona sobre la religió i la mort, a La Garriga.
  
• Conferència en el “Global Minorities Meet”, organitzat pel South Asian Council for Minorities (SACM ) a Nova Delhi (prevista pel 6-9 de març del 2008).
• 31 de gener 2008. Taula rodona al Seminari sobre Diàleg Interreligiós, organitzat pel Centre d’Estudis Francesc Eiximenis.
• 21 de gener. Participació en la presentació de la Col·lecció Sagrats i Clàssics de la editorial Fragmenta a Casa Asia, 19h.
• 19 de gener. Encontre amb l’Abad de Montserrat.
  
• 17 gener. Dinar-debat amb el Lehendakari vasc, Sr. Juan José Ibarretxe, organitzat per la Fundació Trías Fargas.
• Gener-Març. Curs sobre l’islam al Centre Cultural Tegma, Barcelona.
  

Any 2007 (setembre-desembre)

• 5 de desembre 2007 a las 17:30h. Conferència “La guerra i la pau a l’Alcorà”, a càrrec d’Abdennur Prado. Al Centre Cultural Tegma de Barcelona.
• 29 de Novembre. Participació en una taula rodona, dintre d’un acte sobre Sida i Religions, organitzat pel Centre UNESCO de Catalunya, UNESCOCat.
• 27 de novembre. Participació en la presentació de la Plataforma Europea per la Cooperació Judeo-Musulmana, al Parlament Europeu, Bruselas.
• 25 de novembre. Conferència sobre ‘Jesús visto desde el Islam’, en el seminari sobre ‘Jesús vist desde diverses tradicions’, organitzades per la Federació per la Pau Mundial.
• 17 de Novembre. Participació a la jornada sobre ‘Homofobia i religions, organitzada per ACGIL (Asociación de Cristianos Gays y Lesbianas).
• 15 de novembre. Participació en la taula rodona sobre ‘Humor i religions’ a Badalona.
  
• Jornades sobre l’islam i el fet nacional a Catalunya, al Museu d’Història de Catalunya, 30 i 31 d’octubre 2007.
• Encontre sobre l’islam i Europa, organitzat pel British Council a Londres ( 25 d’octubre 2005).
• Participació com a coordinador d’una taula a la reunió de la OSCE sobre Discriminació contra els Musulmans (Jaen i Cordoba, 8-11 d’octubre 2007).
• 1 d’Octubre 2007 a les 19:30h. Abdennur Prado participarà a la presentació del llibre “La teologia feminista a la història”, de Teresa Forcades, a l’Espai Bonnemaison (Barcelona).
• Participació com a ONG observadora en la reunió de Drets Humans de la OSCE (Varsòvia, 24-26 de setembre 2007).
• 6 de setembre. Participació en un debat amb el Ministre britànic d’Afers Exteriors, David Milliband, a la redacció del diari El Mundo.

MAGASINET – Muslimer om kvinner, homofile og sex
VI MÅ LESE KORANEN PÅ NYTT: Abdennur Prado, sekretær ved spansk islamske råd, oppfordret til nettmøte nylesning av Koranen, …
www.dagbladet.no/magasinet/2006/11/24/483988.html -

- Vi må lese Koranen på nytt – Dagbladet.no – utenriks
De er det største hindret mot å skape likestilling mellom kjønnene, sa Abdennur Prado under den andre konferansen av islamske feminister i Barcelona i …
www.dagbladet.no/nyheter/2006/11/03/481796.html

Dones en xarxa
… no son la ley de Dios, sino que son obra de los hombres”, recordó Abdennur Prado, miembro de Junta Islámica Catalana y uno de los impulsores del evento. …
www.donesenxarxa.cat/spip.php?breve376 -

La Fogata – Compañeras
Siguiendo el planteo de Abdennur Prado, la primera mujer que ofreció una reinterpretación …. 5) Abdennur, Prado; ” Definiendo el feminismo islámico”, …
www.lafogata.org/cras/cras.3.2.htm

Feminismo Islamico
Según explicó Abdennur Prado, miembro de la organización, existe la voluntad de dar continuidad al congreso con nuevas jornadas, presentaciones e …
www.mediterraneas.org/article.php3?id_article=413 -

Rebelion. Feminismo global, feminismo islámico, yihad de género
Siguiendo el planteo de Abdennur Prado, la primera mujer que ofreció una…
www.rebelion.org/noticia.php?id=23576

BBC Mundo :: Piden “yihad de género” en el Islam
Abdennur Prado Pavón dijo que la lucha por la igualdad de géneros en los países islámicos involucra la refutación de interpretaciones chovinistas de las …
news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_4387000/4387348.stm -

TP: Islamischer Feminismus
Der Leiter der Junta Islamica Catalana, Abdennur Prado, der auch das Manifest zum Gender …Abdennur Prado verteidigt auch den Ansatz, den Islam durch eine …
www.heise.de/tp/r4/artikel/21/21235/1.html

la-Croix.com : Des musulmanes repensent la place des femmes dans l …
… “féminisme islamique” qui peut se définir comme la revendication des droits de la femme musulmane dans le cadre de l’islam », poursuit Abdennur Prado. …
www.la-croix.com/article/index.jsp?docId=2285710&rubId=4078 -

fEMMINISMO ISLAMICO CRONACA DI UNA PROSPETTIVA DI LOTTA COMUNE
by ABDENNUR PRADO de Espana Wednesday, Aug. 31, 2005 at 11:32 AM, mail: … Mujer – 07/03/2005 | Fuente: Webislam …
italy.indymedia.org/news/2005/08/862335_comment.php -

Güneydoğu’nun Sesi>>>Diyarbakır Olay Gazetesi
Katalonya İslam Derneği Başkan ve Başkan yardımcısı İspanyol Abdennur Prado ve Ndeye Andujar, Müslüman feminist kadınları daha görünür kılmak için onları bir …
www.diyarbakirolay.com/article_view.php?aid=1078 -

Kurdish Info – Feminist İslam Hareketi doğdu
Katalonya İslam Derneği başkan ve başkan yardımcısı İspanyol Abdennur Prado ve Ndeye Anduja, Müslüman feminist kadınları daha görünür kılmak için onları bir …
www.kurdish-info.net/modules.php?name=News&file=print&sid=4732 -

BBC NEWS | World | Europe | Islam feminists urge gender jihad
Organiser Abdennur Prado Pavon says the struggle for gender equality in Islamic countries involves refuting chauvinist interpretations of Muslim teachings. …
news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/4384512.stm -

www.jordiportabella.net :: Presentació del Primer Congrés de Feminisme Islàmic
Marta Selva, i els representants de la Junta Islàmica Catalana van presentar el Congrés…

www.jordiportabella.net/index.php?jp_id=2005.10&jp_accio=dsp_noticies&jp_menu=noticies -

Muslim women launch international ‘gender jihad’ | Special reports …-
“Gender jihad is the struggle against male chauvinistic, homophobic or sexist readings of the Islamic sacred texts,” said Abdennur Prado, one of the …
www.guardian.co.uk/religion/Story/0,2763,1605058,00.html – 41k –

Women in the Arab world
A discussion of “Islamic feminism” by Abdennur Prado. The distorted image of Muslim women By a female convert to Islam …
www.al-bab.com/arab/women.htm

Donna islamica e femminista
Già nel discorso di apertura di Abdennur Prado, rappresentante della Giunta Islamica Catalana e leader organizzatore del congresso, si è capito quale …
amisnet.org/it/5095 -

Aktuelles / Veranstaltungen
… Rabeya Müller (Köln), Norani Othman (Selangor), Abdennur Prado (Barcelona), Raja Rhouni (Rabat/Berlin), Hoda Salah (Frankfurt), Sa’diya Shaikh (Cape …
www.eume-berlin.de/ -

Femmes de la Francophonie: Des femmes musulmanes lancent un « jihad de genre »
“Le “jihad du genre” est une lutte contre les lectures machistes, homophobes et sexistes des textes sacrés de l’Islam”, a dit Abdennur Prado, …
cybersolidaires.typepad.com/francophonie/2005/11/des_femmes_musu.html –

Dnevna Mladina – Islamski feminizem

Glavna organizatorica kongresa Abdennur Prado Pavon je dejala, da se bodo morale ženske v islamskih državah boriti za enakopravnost spolov proti …
www.mladina.si/dnevnik/72436/ -

Submission: een sleutelrol voor moslimfeminisme ?
Het congres werd georganiseerd door de Catalaanse Islamitische Vereniging, die opmerkelijk genoeg geleid wordt door een man, Abdennur Prado, die zich al …
www.vrijspreker.nl/vs/item/2005/11/submission-een-sleutelrol-voor-moslimfeminisme-/catid/10

Ön Sayfa Community – Tek Mesajı Görüntüle – Müslüman feministler …
Katalan İslam Kurulu’ndan Abdennur Prado, Müslüman ülkelerde cinsiyet eşitliğinin sağlanabilmesi için İslam’ın şovenist yorumunun da reddedilmesi …
www.onsayfa.com/forum/78826-post1.html –

L’Observatori d’Islam i Gènere neix a partir dels dos congressos internacionals de feminisme islàmic, organitzats per la Junta Islàmica Catalana a Barcelona (Octubre 2005 i Novembre 2006). En la clausura del II Congrés, i com part de les conclusions, es va anunciar “la creació d’un ‘Observatori d’Islam i gènere’ a Espanya, amb seu a Barcelona. Mitjançant aquest observatori, es pretén consolidar el treball dels dos congressos internacionals de feminisme islàmic, servir com plataforma d’enllaç entre intel·lectuals i organitzacions feministes en el món islàmic, i promocionar el feminisme islàmic a l’Estat Espanyol.”

Durant els debats previs a aquesta declaració es va posar de manifest la necessitat d’implementar en el context espanyol el treball de les intel·lectuals i organitzacions musulmanes que advoquen per la igualtat de gènere. Així mateix, la creació d’aquest Observatori sorgeix del treball de Junta Islàmica en les últimes dues dècades, un treball orientat a assolir la plena integració de l’islam en l’espai laic. La qüestió de gènere constitueix un dels eixos de tota política seriosa destinada a aquesta integració, un factor oblidat amb massa freqüència pels poders públics.

Des de la Junta Islàmica Catalana, constatem la insuficiència d’instruments jurídics per a afavorir la integració equiparada en drets de la dona musulmana. Els problemes existents en la conciliació real de la vida laboral i la falta d’instruments jurídics per a afavorir la seva integració en la vida política i social s’agreugen en el cas de les dones musulmanes, víctimes en moltes ocasions d’una triple discriminació: com dona, com a immigrant i com a musulmana. Des d’una perspectiva feminista, és necessari constatar el fet que moltes de les campanyes institucionals no arriben a molts d’aquests col·lectius.

En una societat democràtica que es pretén valedora dels drets socials, ens topem amb la paradoxa que existeixen col·lectius que han de fer enormes esforços per a poder participar d’aquests drets. A les càrregues familiars, ocupades en molts casos gairebé amb exclusivitat per dones, s’uneixen barreres laborals que impedeixen un accés igualitari i que s’agreugen amb sous inferiors als de l’home. Tot això, sense oblidar la dificultat per a integrar-se en la vida política o lliurar-se de la violència de gènere. Si aquests problemes afligeixen a la dona espanyola en general, incideixen per diferents motius amb major gravetat en la dona immigrant i de confessió musulmana, d’orígens socials i nacionals molt diversos.

Per a corregir tot això, la societat ha de mobilitzar-se i adquirir un fort compromís que corregeixi culturalment els paràmetres i valors que dirigeixen la vida i les relacions entre homes i dones. Des de la Junta Islàmica Catalana, constatem la necessitat d’un tractament específic dels problemes per a l’assoliment de la igualtat en relació a les dones musulmanes. Som conscients que no tenim totes les respostes a aquesta problemàtica. Per això pretenem que l’Observatori d’Islam i Gènere serveixi per a generar un debat tant en el interior de les pròpies comunitats musulmanes com amb en el conjunt de la societat, i més específicament amb altres col·lectius feministes.

Al mateix temps, l’Observatori vol ajudar a combatre els prejudicis existents sobre la dona musulmana, definida com un ésser passiu i submís, sense capacitat de generar respostes pròpies a tots aquells problemes que l’afecten. El feminisme ha de partir de les capacitats que tenen les dones per a transformar les pràctiques i relacions de gènere. Cal confiar en la capacitat de les dones musulmanes per constituir-se en agència, éssers capaços de llenguatge i d’acció, per reflexionar sobre la seva pròpia realitat i actuar en conseqüència. En feminisme, treure la veu a aquestes dones és poc funcional, ja que fa que no aprofitem un enorme potencial de propostes que poden ser de gran profit per a totes.

Entenem l’Observatori d’Islam i Gènere com un instrument idoni que contribueixi a la formació en ‘el valor superior’ de la Igualtat entre els col·lectius musulmans i com un organisme adequat per a la transmissió i aprenentatge dels instruments (intel·lectuals i jurídics) que puguin ajudar-nos a plantar cara als reptes de la plena integració de la dona musulmana en una societat cada vegada més igualitària.

Objectius:

1 . Centralitzar i difondre, mitjançant programes d’accions específiques, les dades, estudis i investigacions sobre la situació de les dones musulmanes a nivell nacional i internacional.

2 . Avaluar la persistència de les desigualtats de gènere i identificar els obstacles per la paritat, sobretot en els àmbits polític, econòmic i social.

3 . Elaborar propostes i recomanacions tendents a promoure la igualtat de gènere, en tots aquells aspectes relacionats amb l’islam.

4 . Incentivar el lideratge femení dintre de l’islam a l’estat espanyol. Es pretén impulsar la creació d’una xarxa d’organitzacions musulmanes amb sensibilitat de gènere (Musulmans i Musulmanes per la Igualtat), que actuï com grup de pressió en pro dels drets de les dones, tant davant a les administracions públiques com davant les organitzacions que ostenten la representació institucional de l’islam a l’estat espanyol.

5 . Col·laborar amb el moviment feminista global.

Línies de treball:

Es crearan diferents grups de treball, amb l’objectiu de debatre sobre les estratègies a adoptar i solucions a aplicar en temes conflictius:

• Discriminació laboral de la dona musulmana.
• Desigualtat d’accés i tractament dels mitjans de comunicació.
• Problemes derivats de les polítiques d’immigració i la reagrupació familiar.
• Matrimonis religiosos no registrats i poligàmia.
• Avortament, planificació familiar i drets reproductius i sexuals.
• Violència de gènere. Mutilació genital femenina i maltractaments.
• Tallers d’hermenèutica alcorànica i estudi del feminisme islàmic.

Els musulmans catalans reivindiquen la seva religió com a part de la identitat nacional de Catalunya

BARCELONA, 31 d’octubre (EUROPA PRESS)

El president de la Junta Islàmica Catalana (JIC), Abdennur Prado, ha reivindicat el paper de la religió musulmana com a “part” de la identitat nacional de Catalunya, en el marc de la inauguració de les jornades ‘L’islam i el fet nacional a Catalunya’, que van començar ahir a Barcelona i s’acabaran avui.

“Cada vegada hi ha més ciutadans musulmans a Catalunya” i “volem recuperar la memòria històrica de l’islam català”, però “no només per recuperar uns determinats moments històrics en termes acadèmics”, ha assenyalat Prado.

Alhora, ha defensat que “la identitat nacional catalana és fruit d’un procés, en què no hi ha espais ètnics i religiosos immutables” i ha lamentat que “gairebé no s’ha fet res per transmetre als nouvinguts de països musulmans aquest esperit”.

Abdennur ha explicat que les jornades, que tenen lloc al Museu d’Història de Catalunya, abordaran les relacions entre catalanisme i diversitat cultural religiosa, “davant d’aquells sectors que encara avui consideren Catalunya com a terra exclusivament cristiana i fins i tot mantenen una visió ètnica del fet nacional”.

Un altre dels objectius passa per debatre sobre la catalanitat dels musulmans immigrants, especialment de segones generacions, nascuts i criats a Catalunya, i, per tant, catalans de ple dret, ha assegurat.

Per la seva banda, la directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, ha destacat el “model de laïcitat” que s’està construint a Catalunya. “Els immigrants no han de deixar de sentir-se musulmans o sikhs”, ha exemplificat “per sentir-se catalans”.

Al seu torn, ha remarcat que “Catalunya és un producte nacional en construcció” i ha afegit: “Serà el que vulguem que sigui. És la terra dels fills i néts dels nouvinguts”.

Amb tot, ha assenyalat els “valors necessaris per compartir”: la llengua catalana, com una cosa “comuna i pròpia”; el respecte a la diversitat i a les lleis privades comunes; l’acollida dels immigrants, i l’esperit obert cap a allò que és relatiu i variable.

Islam i catalanisme.

L’augment de la població de religió musulmana a Catalunya ha generat un debat sobre els efectes d’aquesta nova realitat en relació a la construcció nacional de Catalunya. Des de sectors catalanistes, tant d’esquerres com de dretes, s’ha parlat de la immigració musulmana com un perill per a la nostra identitat com a poble. A les dificultats inherents a tota immigració, el fet religiós islàmic és presentat com un element que dificulta encara més la integració. Davant d’aquests plantejaments, des de la Junta Islàmica Catalana volem plantejar un debat entre els ciutadans musulmans i no musulmans, per tal de buscar vies per potenciar la catalanitat dels musulmans d’origen immigrat, especialment de cara a les segones generacions, nascudes i crescudes a Catalunya, i per tant catalans de ple dret.

L’islam a la Catalunya medieval.

A Catalunya, trobem centenars de pobles i ciutats fundats per musulmans en un procés de vuit segles. Dintre d’aquesta llarga història, destaca la memòria de les taifes de Lleida i de Tortosa, o la història de ciutats com Balaguer, la capital de la Noguera. Els musulmans van fundar la majoria dels pobles que avui dia podem trobar en les terres de l’’Ebre. En algunes comarques, el percentatge de topònims d’origen àrab o berber arriba al 80%. Tot un llegat que va deixar una forta empremta en l’administració, el comerç, l’agricultura i l’artesania, però també en la literatura, l’art i el pensament. No podríem entendre el pensament de Ramon Llull, patriarca de la filosofia catalana, sinó és com a resultat de la seva convivència amb l’islam, una relació sens dubte conflictiva, en la qual el seu pensament es va forjar. L’exemple de Llull és extensible a tota la cultura catalana des del segle VIII fins als albors de la modernitat.

Memòria de la destrucció del llegat històric de la Catalunya musulmana.

Si avui en dia no existeixen obres significatives que donin testimoni de la presència centenària de l’islam a Catalunya no és perquè aquestes obres no existissin, sinó pel fet de que van ser destruïdes. Com exemple, podem evocar la història de Medina Balaguî, la Balaguer musulmana. En el segle X, no únicament era una ciutat pròspera, sinó culturalment avançada. L’arabista Xavier Ballestín ha mostrat l’existència d’una important escola de teologia que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle X, formada per un grup de nou savis, el prestigi dels quals va ser reconegut fora d’al-Andalus.

Memòria de l’expulsió i la clandestinitat.

A principis del segle XVI, la població musulmana es veu obligada a convertir-se al cristianisme. L’any 1610 la pràctica totalitat dels seus descendents són expulsats per ordre de Felip II (III de Castella). Aquests expulsats no eren àrabs ni sarraïns, com encara avui se’ls designa, i la seva majoria residia entre Aragó i València. Tal com han explicat diversos estudiosos (com Carmel Biarnés i Antoni Virgili en el seu llibre ‘Conquesta, colonització i feudalització de Tortosa – segle XII’), en el moment de l’expulsió dels moriscos, l’any 1609, la immensa majoria dels catalans expulsats ni tan sols entenien l’àrab: eren musulmans catalans i parlaven català. Molts d’ells van anar a parar al nord d’Àfrica, instal·lant-se en poblacions que després van esdevenir pròsperes, com per exemple a Tunísia. Avui dia podem trobar topònims d’origen català fins i tot a països de l’Àfrica subsahariana com Mali o Benín, com ha demostrat el filòleg valencià Robert Llorens Reig.

Islam i historiografia nacionalista.

Per quina raó el nacionalisme català no ha realitzat aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica del període islàmic? Una explicació és que la historiografia nacionalista va ser elaborada en un moment en el qual Catalunya intentava entrar en l’òrbita europea, identificar-se amb el camí de la modernitat generat per la revolució industrial, enfront d’una Espanya que es percebia ancorada en el passat. Aquesta orientació del nacionalisme català del segle XIX va marcar la lectura sobre la pròpia història, recalcant tot allò que ens unia al nord, i tendint a rebaixar (fins i tot negar) aquella herència que ens vincula al sud. Els historiadors que reescriviren la història de Catalunya des d’una perspectiva de la reconstrucció nacional van repetir els mites de la reconquesta cristiana, considerant l’herència islàmica com un fet estranger. Aquest malentès ha estat afavorit per l’associació entre al-Andalus i Andalusia, en el moment en el qual es va sentir, de manera errònia, que la immigració andalusa posava en perill la supremacia del català.

Etnogènesi de la nació catalana.

Molts dels elements de la visió castissa- castellana van ser represos per la historiografia catalanista de la Renaixença, en la mesura que es va obstinar a fabricar una mitologia nacional purament ‘catalana’, arribant fins i tot a plantejaments etnicistes propis de la època (la raça catalana, etc.). Resulta curiós aquest mimetisme entre els nacionalismes perifèrics i l’etnicisme espanyolista, tan vinculat al catolicisme hispà. L’islam i el moro sempre apareixen en aquestes narratives com ‘l’altre’ enfront del qual es construeix la pròpia identitat. I aquí va una pregunta que és necessari fer als catalanistes actuals: en quina mesura el catalanisme ha deixat enrere aquests models? Què implica tot això de cara a la construcció nacional de Catalunya, en un context multi-cultural i multi-religiós?

El retorn de l’islam a Catalunya.

Ens referim, en primer lloc, a dues branques de ‘primeres generacions’ dins de l’islam català contemporani: la dels conversos i la de la immigració: branques poroses i interconnectades que apareixen principalment per l’arribada de la democràcia i gràcies a la llibertat de culte, pel que fa als catalans que adopten l’islam, i a la generació de riquesa que necessita mà d’obra estrangera, pel que fa a la immigració. Aquesta ‘primera generació’ ha donat pas, trenta anys després, a un mapa més ric i variat de l’islam català. La situació d’aquestes comunitats és, en moltes ocasions, de precarietat social i d’incompliment dels seus drets religiosos, reconeguts en l’Acord de Cooperació signat l’any 1992 entre l’Estat espanyol y la Comissió Islàmica d’Espanya, una llei que reconeixia una sèrie de drets als musulmans.

La catalanitat dels musulmans.

La intenció és llençar el debat: Com catalanitzar l’islam a Catalunya? Com difondre el nacionalisme entre els col·lectius musulmans de Catalunya? Aquestes són preguntes crucials. El projecte de construcció nacional de Catalunya no pot deixar de banda a cap sector de la societat. Es tracte d’una aposta de futur: en aquest moment, el número de musulmans que viuen a Catalunya supera les tres-centes mil persones. Les estadístiques ens diuen que l’any 2010 s’arribarà al milió de musulmans/es. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir una societat que reconegui el fet diferencial català com a vertebrador de la convivència. Estem convençuts que la recuperació de l’islam com part integrant de la memòria històrica catalana ens ofereix el millor marc possible per a integrar a aquesta nova immigració

[ programa ]

DIA 1 / 30 d’octubre

10:30h-11:15h Inauguració:

• Sr. Jaume Sobrequés i Callicó (director del Museu d’Història de Catalunya)
• Sra. Montserrat Coll i Calaf (directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya)
• Sr. Abdennur Prado (president de la Junta Islàmica Catalana)

(PER CONFIRMAR LA RESTA)

12h-13:30h Ponència inaugural:

• Els moriscos catalans. Sr. Mikel de Epalza (catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmic de la Universitat d’Alacant).

17h-19:30h Primera sessió :: Història

• Presentació de Sr. Mustapha Aoulad Sellam (Tèncic del Centre Interreligiós de Barcelona)
  
• L’islam i la historiografia nacionalista. Sr. Abdennur Prado
• El llegat de la Catalunya musulmana. Sra. Dolors Bramon (Doctora en Filologia Semítica i Història Medieval, Universitat de Barcelona)

DIA 2 / 31 d’octubre

10:30h-13:30h Segona sessió :: Catalanisme i diversitat cultural

• Llibertat i espiritualitat. Sr. Mawa Ndiaye (vicepresident de l’Associació catalana de residents senegalesos)
• La identitat amaziga a Catalunya. Sr. Hassan Akioud (professor de llengua amaziga i gerent de l’Institut Alcántara)
• El catalanisme i l’ideari de la Unesco. Sr. Agustí Colomines (director del Centre UNESCO de Catalunya i professor titular d’història contemporània a la Universitat de Barcelona)
• La Catalunya integrada: ciutadania i reconeixement. Sr. Francesc-Xavier Marín Torné (Professor de Filosofia i Ciències de la Religió de la Universitat Ramon Llull)

16:30h-19h Tercera sessió :: La catalanitat dels musulmans

• Situació dels musulmans a Catalunya. Sr. Mohamed Chaib (Diputat del PSC al Parlament de Catalunya i president de la Associació ibn Battuta).
• Per un desenvolupament positiu de islam a Catalunya. Sra. Ndeye Andújar (vicepresidenta de la Junta Islàmica Catalana).
• Catalanitat i religió. Sr. Miquel Àngel Estradé i Palau (Diputat d’ERC al Parlament de Catalunya)
  

19:15h Acte de cloenda

MUSEU D’HISTORIA DE CATALUNYA
Plaça de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)
08003 BARCELONA (Barcelonès)

AMB EL PATROCINI DE:
Direcció General d’Afers Religiosos
(Generalitat de Catalunya)