Jornades l’islam i el fet nacional a Catalunya

30Ago07

Les jornades es van celebrar e dies 30 i 31 d’octubre del 2007 al Museu d’Història de Catalunya, amb el patrocini de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, i la col·laboració de la Fundació Jaume Bofill i la Diputació de Barcelona.

Els musulmans catalans reivindiquen la seva religió com a part de la identitat nacional de Catalunya

BARCELONA, 31 d’octubre (EUROPA PRESS)

El president de la Junta Islàmica Catalana (JIC), Abdennur Prado, ha reivindicat el paper de la religió musulmana com a “part” de la identitat nacional de Catalunya, en el marc de la inauguració de les jornades ‘L’islam i el fet nacional a Catalunya’, que van començar ahir a Barcelona i s’acabaran avui.

“Cada vegada hi ha més ciutadans musulmans a Catalunya” i “volem recuperar la memòria històrica de l’islam català”, però “no només per recuperar uns determinats moments històrics en termes acadèmics”, ha assenyalat Prado.

Alhora, ha defensat que “la identitat nacional catalana és fruit d’un procés, en què no hi ha espais ètnics i religiosos immutables” i ha lamentat que “gairebé no s’ha fet res per transmetre als nouvinguts de països musulmans aquest esperit”.

Abdennur ha explicat que les jornades, que tenen lloc al Museu d’Història de Catalunya, abordaran les relacions entre catalanisme i diversitat cultural religiosa, “davant d’aquells sectors que encara avui consideren Catalunya com a terra exclusivament cristiana i fins i tot mantenen una visió ètnica del fet nacional”.

Un altre dels objectius passa per debatre sobre la catalanitat dels musulmans immigrants, especialment de segones generacions, nascuts i criats a Catalunya, i, per tant, catalans de ple dret, ha assegurat.

Per la seva banda, la directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, ha destacat el “model de laïcitat” que s’està construint a Catalunya. “Els immigrants no han de deixar de sentir-se musulmans o sikhs”, ha exemplificat “per sentir-se catalans”.

Al seu torn, ha remarcat que “Catalunya és un producte nacional en construcció” i ha afegit: “Serà el que vulguem que sigui. És la terra dels fills i néts dels nouvinguts”.

Amb tot, ha assenyalat els “valors necessaris per compartir”: la llengua catalana, com una cosa “comuna i pròpia”; el respecte a la diversitat i a les lleis privades comunes; l’acollida dels immigrants, i l’esperit obert cap a allò que és relatiu i variable.


Islam i catalanisme.

L’augment de la població de religió musulmana a Catalunya ha generat un debat sobre els efectes d’aquesta nova realitat en relació a la construcció nacional de Catalunya. Des de sectors catalanistes, tant d’esquerres com de dretes, s’ha parlat de la immigració musulmana com un perill per a la nostra identitat com a poble. A les dificultats inherents a tota immigració, el fet religiós islàmic és presentat com un element que dificulta encara més la integració. Davant d’aquests plantejaments, des de la Junta Islàmica Catalana volem plantejar un debat entre els ciutadans musulmans i no musulmans, per tal de buscar vies per potenciar la catalanitat dels musulmans d’origen immigrat, especialment de cara a les segones generacions, nascudes i crescudes a Catalunya, i per tant catalans de ple dret.

L’islam a la Catalunya medieval.

A Catalunya, trobem centenars de pobles i ciutats fundats per musulmans en un procés de vuit segles. Dintre d’aquesta llarga història, destaca la memòria de les taifes de Lleida i de Tortosa, o la història de ciutats com Balaguer, la capital de la Noguera. Els musulmans van fundar la majoria dels pobles que avui dia podem trobar en les terres de l’’Ebre. En algunes comarques, el percentatge de topònims d’origen àrab o berber arriba al 80%. Tot un llegat que va deixar una forta empremta en l’administració, el comerç, l’agricultura i l’artesania, però també en la literatura, l’art i el pensament. No podríem entendre el pensament de Ramon Llull, patriarca de la filosofia catalana, sinó és com a resultat de la seva convivència amb l’islam, una relació sens dubte conflictiva, en la qual el seu pensament es va forjar. L’exemple de Llull és extensible a tota la cultura catalana des del segle VIII fins als albors de la modernitat.

Memòria de la destrucció del llegat històric de la Catalunya musulmana.

Si avui en dia no existeixen obres significatives que donin testimoni de la presència centenària de l’islam a Catalunya no és perquè aquestes obres no existissin, sinó pel fet de que van ser destruïdes. Com exemple, podem evocar la història de Medina Balaguî, la Balaguer musulmana. En el segle X, no únicament era una ciutat pròspera, sinó culturalment avançada. L’arabista Xavier Ballestín ha mostrat l’existència d’una important escola de teologia que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle X, formada per un grup de nou savis, el prestigi dels quals va ser reconegut fora d’al-Andalus.

Memòria de l’expulsió i la clandestinitat.

A principis del segle XVI, la població musulmana es veu obligada a convertir-se al cristianisme. L’any 1610 la pràctica totalitat dels seus descendents són expulsats per ordre de Felip II (III de Castella). Aquests expulsats no eren àrabs ni sarraïns, com encara avui se’ls designa, i la seva majoria residia entre Aragó i València. Tal com han explicat diversos estudiosos (com Carmel Biarnés i Antoni Virgili en el seu llibre ‘Conquesta, colonització i feudalització de Tortosa – segle XII’), en el moment de l’expulsió dels moriscos, l’any 1609, la immensa majoria dels catalans expulsats ni tan sols entenien l’àrab: eren musulmans catalans i parlaven català. Molts d’ells van anar a parar al nord d’Àfrica, instal·lant-se en poblacions que després van esdevenir pròsperes, com per exemple a Tunísia. Avui dia podem trobar topònims d’origen català fins i tot a països de l’Àfrica subsahariana com Mali o Benín, com ha demostrat el filòleg valencià Robert Llorens Reig.

Islam i historiografia nacionalista.

Per quina raó el nacionalisme català no ha realitzat aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica del període islàmic? Una explicació és que la historiografia nacionalista va ser elaborada en un moment en el qual Catalunya intentava entrar en l’òrbita europea, identificar-se amb el camí de la modernitat generat per la revolució industrial, enfront d’una Espanya que es percebia ancorada en el passat. Aquesta orientació del nacionalisme català del segle XIX va marcar la lectura sobre la pròpia història, recalcant tot allò que ens unia al nord, i tendint a rebaixar (fins i tot negar) aquella herència que ens vincula al sud. Els historiadors que reescriviren la història de Catalunya des d’una perspectiva de la reconstrucció nacional van repetir els mites de la reconquesta cristiana, considerant l’herència islàmica com un fet estranger. Aquest malentès ha estat afavorit per l’associació entre al-Andalus i Andalusia, en el moment en el qual es va sentir, de manera errònia, que la immigració andalusa posava en perill la supremacia del català.

Etnogènesi de la nació catalana.

Molts dels elements de la visió castissa- castellana van ser represos per la historiografia catalanista de la Renaixença, en la mesura que es va obstinar a fabricar una mitologia nacional purament ‘catalana’, arribant fins i tot a plantejaments etnicistes propis de la època (la raça catalana, etc.). Resulta curiós aquest mimetisme entre els nacionalismes perifèrics i l’etnicisme espanyolista, tan vinculat al catolicisme hispà. L’islam i el moro sempre apareixen en aquestes narratives com ‘l’altre’ enfront del qual es construeix la pròpia identitat. I aquí va una pregunta que és necessari fer als catalanistes actuals: en quina mesura el catalanisme ha deixat enrere aquests models? Què implica tot això de cara a la construcció nacional de Catalunya, en un context multi-cultural i multi-religiós?

El retorn de l’islam a Catalunya.

Ens referim, en primer lloc, a dues branques de ‘primeres generacions’ dins de l’islam català contemporani: la dels conversos i la de la immigració: branques poroses i interconnectades que apareixen principalment per l’arribada de la democràcia i gràcies a la llibertat de culte, pel que fa als catalans que adopten l’islam, i a la generació de riquesa que necessita mà d’obra estrangera, pel que fa a la immigració. Aquesta ‘primera generació’ ha donat pas, trenta anys després, a un mapa més ric i variat de l’islam català. La situació d’aquestes comunitats és, en moltes ocasions, de precarietat social i d’incompliment dels seus drets religiosos, reconeguts en l’Acord de Cooperació signat l’any 1992 entre l’Estat espanyol y la Comissió Islàmica d’Espanya, una llei que reconeixia una sèrie de drets als musulmans.

La catalanitat dels musulmans.

La intenció és llençar el debat: Com catalanitzar l’islam a Catalunya? Com difondre el nacionalisme entre els col·lectius musulmans de Catalunya? Aquestes són preguntes crucials. El projecte de construcció nacional de Catalunya no pot deixar de banda a cap sector de la societat. Es tracte d’una aposta de futur: en aquest moment, el número de musulmans que viuen a Catalunya supera les tres-centes mil persones. Les estadístiques ens diuen que l’any 2010 s’arribarà al milió de musulmans/es. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir una societat que reconegui el fet diferencial català com a vertebrador de la convivència. Estem convençuts que la recuperació de l’islam com part integrant de la memòria històrica catalana ens ofereix el millor marc possible per a integrar a aquesta nova immigració

2.3 Objectius

  1. Iniciar un debat sobre les relacions entre diversitat religiosa i catalanitat al segle XXI.
  1. Conscienciar sobre la necessitat de recuperar la memòria històrica de l’islam català com a part de la reconstrucció nacional de Catalunya.
  1. Iniciar un debat sobre com potenciar la catalanitat dels musulmans immigrants, especialment de cara a les ‘segones generacions’.

[ programa ]

DIA 1 / 30 d’octubre

10:30h-11:15h Inauguració:

  • Sr. Jaume Sobrequés i Callicó (director del Museu d’Història de Catalunya)
  • Sra. Montserrat Coll i Calaf (directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya)
  • Sr. Abdennur Prado (president de la Junta Islàmica Catalana)

(PER CONFIRMAR LA RESTA)

12h-13:30h Ponència inaugural:

  • Els moriscos catalans. Sr. Mikel de Epalza (catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmic de la Universitat d’Alacant).

17h-19:30h Primera sessió :: Història

  • Presentació de Sr. Mustapha Aoulad Sellam (Tèncic del Centre Interreligiós de Barcelona)
  • L’islam i la historiografia nacionalista. Sr. Abdennur Prado
  • El llegat de la Catalunya musulmana. Sra. Dolors Bramon (Doctora en Filologia Semítica i Història Medieval, Universitat de Barcelona)

DIA 2 / 31 d’octubre

10:30h-13:30h Segona sessió :: Catalanisme i diversitat cultural

  • Llibertat i espiritualitat. Sr. Mawa Ndiaye (vicepresident de l’Associació catalana de residents senegalesos)
  • La identitat amaziga a Catalunya. Sr. Hassan Akioud (professor de llengua amaziga i gerent de l’Institut Alcántara)
  • El catalanisme i l’ideari de la Unesco. Sr. Agustí Colomines (director del Centre UNESCO de Catalunya i professor titular d’història contemporània a la Universitat de Barcelona)
  • La Catalunya integrada: ciutadania i reconeixement. Sr. Francesc-Xavier Marín Torné (Professor de Filosofia i Ciències de la Religió de la Universitat Ramon Llull)

16:30h-19h Tercera sessió :: La catalanitat dels musulmans

  • Situació dels musulmans a Catalunya. Sr. Mohamed Chaib (Diputat del PSC al Parlament de Catalunya i president de la Associació ibn Battuta).
  • Per un desenvolupament positiu de islam a Catalunya. Sra. Ndeye Andújar (vicepresidenta de la Junta Islàmica Catalana).
  • Catalanitat i religió. Sr. Miquel Àngel Estradé i Palau (Diputat d’ERC al Parlament de Catalunya)

19:15h Acte de cloenda

MUSEU D’HISTORIA DE CATALUNYA
Plaça de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)
08003 BARCELONA (Barcelonès)

AMB EL PATROCINI DE:
Direcció General d’Afers Religiosos
(Generalitat de Catalunya)

Anuncios


A %d blogueros les gusta esto: